{"id":4570,"date":"2024-08-23T14:35:16","date_gmt":"2024-08-23T14:35:16","guid":{"rendered":"https:\/\/jordiescartin.com\/human-sustainability-at-work-in-search-of-lost-balance\/"},"modified":"2024-08-23T14:55:09","modified_gmt":"2024-08-23T14:55:09","slug":"sostenibilitat-humana-en-el-treball","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/jordiescartin.com\/ca\/sostenibilitat-humana-en-el-treball\/","title":{"rendered":"Sostenibilitat Humana en el Treball: A la Recerca de l’Equilibri Perdut"},"content":{"rendered":"

Cada setmana treballo amb directius i l\u00edders d’organitzacions internacionals, familiars, startups, etc., de tot el m\u00f3n. No hi ha ni un sol dia en qu\u00e8 no em sorprenguin els valors, capacitats i intel\u00b7lig\u00e8ncia dels meus clients. Tanmateix, un dels temes m\u00e9s recurrents en comen\u00e7ar a treballar amb ells \u00e9s el burnout i l’estr\u00e8s que pateixen. No \u00e9s casualitat que, en gaireb\u00e9 el 100% dels casos, quan els parlo de Sostenibilitat Humana (en angl\u00e8s, human sustainability), gaireb\u00e9 ning\u00fa hagi sentit parlar del concepte. Tot i que tots ho entenen r\u00e0pidament de manera intu\u00eftiva, pocs s’han aturat a reflexionar-hi, i menys encara, a invertir-hi.<\/p>\n

Ens trobem en un moment en qu\u00e8, afortunadament, parlem di\u00e0riament de la sostenibilitat del planeta (la interacci\u00f3 responsable amb el medi ambient per evitar l’explotaci\u00f3 o degradaci\u00f3 dels recursos naturals, permetent aix\u00ed la qualitat ambiental a llarg termini), de la sostenibilitat de l’economia (la capacitat per mantenir un nivell definit de producci\u00f3 econ\u00f2mica de manera indefinida), o de la sostenibilitat de les organitzacions (la capacitat de crear valor a llarg termini per a totes les parts interessades), etc. Tanmateix, gaireb\u00e9 no es parla de la sostenibilitat humana (enfocada en el benestar, la salut i el desenvolupament a llarg termini de les persones en els seus diferents contextos, incl\u00f2s l’organitzatiu). Al meu entendre, aix\u00f2 \u00e9s una paradoxa, ja que sense el pilar que representen les persones, res no \u00e9s sostenible.<\/p>\n

Fent una r\u00e0pida cerca a Google, hi ha 700 vegades m\u00e9s entrades sobre sostenibilitat ambiental que sobre sostenibilitat humana! (No estic dient que hi hagi massa sobre sostenibilitat ambiental, sin\u00f3 que n’hi hauria d’haver m\u00e9s, almenys, sobre la sostenibilitat humana). Aquest fet hauria de sorprendre’ns i alarmar-nos, ja que dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (SDGs, per les seves sigles en angl\u00e8s), almenys quatre estan relacionats amb la sostenibilitat humana. Per exemple, l’SDG 3 (bona salut i benestar), l’SDG 4 (educaci\u00f3 de qualitat), l’SDG 8 (treball decent i creixement econ\u00f2mic), i l’SDG 10 (reducci\u00f3 de les desigualtats). Dit d’una altra manera, tenim un llarg cam\u00ed per rec\u00f3rrer.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
Type of Sustainability<\/b><\/th>\nSearches in Google (August 2024)<\/b><\/th>\n<\/tr>\n
1. <\/b>Environmental<\/td>\nAbout 98,700,000 results (0.33 seconds)<\/td>\n<\/tr>\n
2. <\/b>Corporate<\/td>\nAbout 26,400,000 results (0.40 seconds)<\/td>\n<\/tr>\n
3. <\/b>Social<\/td>\nAbout 5,710,000 results (0.41 seconds)<\/td>\n<\/tr>\n
4. <\/b>Economic<\/td>\nAbout 4,490,000 results (0.34 seconds)<\/td>\n<\/tr>\n
5. <\/b>Cultural<\/td>\nAbout 326,000 results (0.32 seconds)<\/td>\n<\/tr>\n
6. <\/b>Human<\/td>\nAbout 142,000 results (0.40 seconds)<\/td>\n<\/tr>\n<\/thead>\n<\/table>\n

Tornant al cas concret de directius i l\u00edders, molts dels meus clients s’esgoten ajudant i donant-ho tot pels altres, pels seus equips, pels seus caps, pels seus clients, etc. Tanmateix, quan els pregunto: \u201cOn ets tu en aquesta equaci\u00f3?\u201d Em somriuen nerviosament i s’adonen que s’estan auto excloent, com si ells mateixos no pertanyessin a la categoria de \u201cpersones\u201d. Aix\u00f2 no \u00e9s exclusiu del context organitzatiu, ja que en contextos com l’interpersonal o familiar, tamb\u00e9 \u00e9s molt freq\u00fcent. Serveixi d’exemple una mare que es buida pel seu nad\u00f3 o pels seus fills sense prioritzar-se ni cuidar-se a ella mateixa, o una parella que ho dona tot per l’altra persona, oblidant-se de les seves pr\u00f2pies necessitats, etc.<\/p>\n

\u00c9s en aquests moments quan acostumo a realitzar una breu visualitzaci\u00f3 i preguntar als meus clients: \u201cEt convido a que visualitzis com et sents, com si fos un gran pes que est\u00e0s carregant a l’esquena. Quant pesa?\u201d I un cop em responen (per exemple, 100 quilos o 500 quilos), els pregunto: \u201cQuant de temps creus que pots seguir aix\u00ed?\u201d. Les seves pr\u00f2pies respostes solen deixar-los en silenci, en mode reflexiu, prenent consci\u00e8ncia que potser, \u201ci m\u00e9s, i m\u00e9s, i m\u00e9s\u201d no \u00e9s la resposta que necessiten. Llavors, alguns solen compartir-me la imatge d’un rosegador corrent a tota velocitat en una roda d’exercici, sense anar enlloc, \u00e9s clar. Amb un cert orgull ferit i certa gratitud, solen entendre que ells tamb\u00e9 necessiten ser sostenibles, i accepten el fet que necessiten fer canvis.<\/p>\n

En molts casos, el model mental imperant \u00e9s el d’exclusi\u00f3, \u00e9s a dir, \u201cem centro en els altres o em centro en mi mateix\u201d. I per raons tan variades com la culpa, el sacrifici, la mod\u00e8stia extrema, etc., moltes persones en general, i molts directius i l\u00edders en particular, s’autodescarten i es posen en \u201csegon lloc\u201d (amb sort!). El treball que acostumo a facilitar amb ells resideix en \u201cincloure\u201d, en abra\u00e7ar l’aparent contradicci\u00f3, i substituir la \u201co\u201d per la \u201ci\u201d, \u00e9s a dir, \u201cem centro en mi mateix i en els altres\u201d. Aquest reenfocament del model mental pot semblar una cosa petita i senzilla, i est\u00e0 b\u00e9 que sigui aix\u00ed, ja que \u00e9s una \u201cpalanca de canvi\u201d que busca, amb el m\u00ednim esfor\u00e7, el m\u00e0xim benefici. A mode d’analogia, \u00e9s el mateix que les palanques utilitzades en les vies del tren per desviar el tren d’una traject\u00f2ria espec\u00edfica i redirigir-lo a una altra. Aquestes palanques es diuen \u00abagulles\u00bb, \u00abdesviaments\u00bb, o \u00abcanviavies\u00bb, i em semblen un exemple meravell\u00f3s del que un petit esfor\u00e7\/canvi pot generar.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

(Fotografia d’un desviament presa a l’Estaci\u00f3 Internacional de Canfranc, Espanya)<\/p>\n

Aquestes palanques de canvi conviden a fer un moviment de dins cap a fora (\u201cinside out\u201d), en comptes de fora cap a dins (\u201coutside in\u201d). Em resulta \u00fatil, prenent el meu costat m\u00e9s rom\u00e0ntic, visualitzar un llac al qual hi tiro una pedra, i en el qual es dibuixen ones conc\u00e8ntriques. Com es dibuixen a l’aigua? De dins cap a fora, i no a l’inrev\u00e9s. Aquest \u00e9s un ordre natural, equilibrat. Quan els meus clients van m\u00e9s enll\u00e0 de la pura comprensi\u00f3 racional i cognitiva, i ho \u201cbaixen\u201d fins al seu cos, ho corporifiquen i ho arrelen, llavors els canvis comencen a succeir de manera r\u00e0pida i gaireb\u00e9 autom\u00e0tica.<\/p>\n

\u00c9s aleshores quan comencen a prendre mesures, ja sigui amb noves rutines amb el seu cos (gimn\u00e0s, son i descans, alimentaci\u00f3, etc.), amb els seus interessos (aficions, aprenentatge autodidacta, etc.), amb les seves parelles (moments d’intimitat, activitats en parella, etc.), amb els seus equips (l\u00edmits a la seva disponibilitat, delegaci\u00f3, responsabilitat individual i col\u00b7lectiva, acceptaci\u00f3 del que \u00e9s i del que no \u00e9s, etc.), i amb les seves organitzacions (acceptaci\u00f3 de la jerarquia, de les decisions que es prenen, d’on s’inverteixen els recursos disponibles, etc.).<\/p>\n

Fent \u00fas de la meva analogia preferida, i la que m\u00e9s utilitzo en el meu dia a dia, si abans d’aquest reenfocament i canvi de model mental, un client es definia com una flor amb un sol p\u00e8tal hiperdesenvolupat (per exemple, treball), \u00e9s a dir, mancat de la simetria, el color i la forma completa que t\u00edpicament fan que les flors siguin visualment atractives i suggereixin salut i vitalitat, ara comencen a definir-se i percebre’s com una flor amb tots els seus p\u00e8tals (sim\u00e8trica, equilibrada, saludable, vital i atractiva). No \u00e9s d’estranyar que, en poques setmanes, els clients se sentin amb m\u00e9s vitalitat i energia, i val la pena explicitar-ho, amb molta menys culpa.<\/p>\n

A m\u00e9s, els efectes positius no acaben aqu\u00ed, ja que \u00e9s aleshores quan apareix la generativitat, \u00e9s a dir, la capacitat i el desig dels clients de transcendir m\u00e9s enll\u00e0 de si mateixos, contribuint al benestar i desenvolupament dels seus equips i organitzacions en particular, i de les futures generacions i de la societat en general. Per a persones tan capaces i \u00e8tiques com els meus clients, aix\u00f2 inclou la idea de deixar un llegat, de contribuir a alguna cosa m\u00e9s gran que ells mateixos, ja sigui a trav\u00e9s del desenvolupament dels membres dels seus equips, el treball significatiu, la mentoria, el voluntariat, o qualsevol altra activitat que tingui un impacte positiu i durador en altres i en la comunitat.<\/p>\n

Un cop m\u00e9s, apareix aqu\u00ed el benefici d\u2019incloure’s a si mateix, convertint-se en un hum\u00e0 sostenible, ja que aix\u00f2 ens permet de manera eficient contribuir tamb\u00e9 a la sostenibilitat de les nostres organitzacions i de la societat en general (recordeu aqu\u00ed l’analogia compartida m\u00e9s amunt sobre les ones conc\u00e8ntriques que van de dins cap a fora).<\/p>\n

Finalment, ja que he parlat de la sostenibilitat humana dels meus clients, et convido ara a reflexionar sobre la teva pr\u00f2pia, amb algunes preguntes per a la reflexi\u00f3 aix\u00ed com amb alguns petits i valuosos exercicis:<\/p>\n