Cada setmana treballo amb directius i líders d’organitzacions internacionals, familiars, startups, etc., de tot el món. No hi ha ni un sol dia en què no em sorprenguin els valors, capacitats i intel·ligència dels meus clients. Tanmateix, un dels temes més recurrents en començar a treballar amb ells és el burnout i l’estrès que pateixen. No és casualitat que, en gairebé el 100% dels casos, quan els parlo de Sostenibilitat Humana (en anglès, human sustainability), gairebé ningú hagi sentit parlar del concepte. Tot i que tots ho entenen ràpidament de manera intuïtiva, pocs s’han aturat a reflexionar-hi, i menys encara, a invertir-hi.

Ens trobem en un moment en què, afortunadament, parlem diàriament de la sostenibilitat del planeta (la interacció responsable amb el medi ambient per evitar l’explotació o degradació dels recursos naturals, permetent així la qualitat ambiental a llarg termini), de la sostenibilitat de l’economia (la capacitat per mantenir un nivell definit de producció econòmica de manera indefinida), o de la sostenibilitat de les organitzacions (la capacitat de crear valor a llarg termini per a totes les parts interessades), etc. Tanmateix, gairebé no es parla de la sostenibilitat humana (enfocada en el benestar, la salut i el desenvolupament a llarg termini de les persones en els seus diferents contextos, inclòs l’organitzatiu). Al meu entendre, això és una paradoxa, ja que sense el pilar que representen les persones, res no és sostenible.

Fent una ràpida cerca a Google, hi ha 700 vegades més entrades sobre sostenibilitat ambiental que sobre sostenibilitat humana! (No estic dient que hi hagi massa sobre sostenibilitat ambiental, sinó que n’hi hauria d’haver més, almenys, sobre la sostenibilitat humana). Aquest fet hauria de sorprendre’ns i alarmar-nos, ja que dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (SDGs, per les seves sigles en anglès), almenys quatre estan relacionats amb la sostenibilitat humana. Per exemple, l’SDG 3 (bona salut i benestar), l’SDG 4 (educació de qualitat), l’SDG 8 (treball decent i creixement econòmic), i l’SDG 10 (reducció de les desigualtats). Dit d’una altra manera, tenim un llarg camí per recórrer.

Tornant al cas concret de directius i líders, molts dels meus clients s’esgoten ajudant i donant-ho tot pels altres, pels seus equips, pels seus caps, pels seus clients, etc. Tanmateix, quan els pregunto: “On ets tu en aquesta equació?” Em somriuen nerviosament i s’adonen que s’estan auto excloent, com si ells mateixos no pertanyessin a la categoria de “persones”. Això no és exclusiu del context organitzatiu, ja que en contextos com l’interpersonal o familiar, també és molt freqüent. Serveixi d’exemple una mare que es buida pel seu nadó o pels seus fills sense prioritzar-se ni cuidar-se a ella mateixa, o una parella que ho dona tot per l’altra persona, oblidant-se de les seves pròpies necessitats, etc.

És en aquests moments quan acostumo a realitzar una breu visualització i preguntar als meus clients: “Et convido a que visualitzis com et sents, com si fos un gran pes que estàs carregant a l’esquena. Quant pesa?” I un cop em responen (per exemple, 100 quilos o 500 quilos), els pregunto: “Quant de temps creus que pots seguir així?”. Les seves pròpies respostes solen deixar-los en silenci, en mode reflexiu, prenent consciència que potser, “i més, i més, i més” no és la resposta que necessiten. Llavors, alguns solen compartir-me la imatge d’un rosegador corrent a tota velocitat en una roda d’exercici, sense anar enlloc, és clar. Amb un cert orgull ferit i certa gratitud, solen entendre que ells també necessiten ser sostenibles, i accepten el fet que necessiten fer canvis.

En molts casos, el model mental imperant és el d’exclusió, és a dir, “em centro en els altres o em centro en mi mateix”. I per raons tan variades com la culpa, el sacrifici, la modèstia extrema, etc., moltes persones en general, i molts directius i líders en particular, s’autodescarten i es posen en “segon lloc” (amb sort!). El treball que acostumo a facilitar amb ells resideix en “incloure”, en abraçar l’aparent contradicció, i substituir la “o” per la “i”, és a dir, “em centro en mi mateix i en els altres”. Aquest reenfocament del model mental pot semblar una cosa petita i senzilla, i està bé que sigui així, ja que és una “palanca de canvi” que busca, amb el mínim esforç, el màxim benefici. A mode d’analogia, és el mateix que les palanques utilitzades en les vies del tren per desviar el tren d’una trajectòria específica i redirigir-lo a una altra. Aquestes palanques es diuen «agulles», «desviaments», o «canviavies», i em semblen un exemple meravellós del que un petit esforç/canvi pot generar.

(Fotografia d’un desviament presa a l’Estació Internacional de Canfranc, Espanya)

Aquestes palanques de canvi conviden a fer un moviment de dins cap a fora (“inside out”), en comptes de fora cap a dins (“outside in”). Em resulta útil, prenent el meu costat més romàntic, visualitzar un llac al qual hi tiro una pedra, i en el qual es dibuixen ones concèntriques. Com es dibuixen a l’aigua? De dins cap a fora, i no a l’inrevés. Aquest és un ordre natural, equilibrat. Quan els meus clients van més enllà de la pura comprensió racional i cognitiva, i ho “baixen” fins al seu cos, ho corporifiquen i ho arrelen, llavors els canvis comencen a succeir de manera ràpida i gairebé automàtica.

És aleshores quan comencen a prendre mesures, ja sigui amb noves rutines amb el seu cos (gimnàs, son i descans, alimentació, etc.), amb els seus interessos (aficions, aprenentatge autodidacta, etc.), amb les seves parelles (moments d’intimitat, activitats en parella, etc.), amb els seus equips (límits a la seva disponibilitat, delegació, responsabilitat individual i col·lectiva, acceptació del que és i del que no és, etc.), i amb les seves organitzacions (acceptació de la jerarquia, de les decisions que es prenen, d’on s’inverteixen els recursos disponibles, etc.).

Fent ús de la meva analogia preferida, i la que més utilitzo en el meu dia a dia, si abans d’aquest reenfocament i canvi de model mental, un client es definia com una flor amb un sol pètal hiperdesenvolupat (per exemple, treball), és a dir, mancat de la simetria, el color i la forma completa que típicament fan que les flors siguin visualment atractives i suggereixin salut i vitalitat, ara comencen a definir-se i percebre’s com una flor amb tots els seus pètals (simètrica, equilibrada, saludable, vital i atractiva). No és d’estranyar que, en poques setmanes, els clients se sentin amb més vitalitat i energia, i val la pena explicitar-ho, amb molta menys culpa.

A més, els efectes positius no acaben aquí, ja que és aleshores quan apareix la generativitat, és a dir, la capacitat i el desig dels clients de transcendir més enllà de si mateixos, contribuint al benestar i desenvolupament dels seus equips i organitzacions en particular, i de les futures generacions i de la societat en general. Per a persones tan capaces i ètiques com els meus clients, això inclou la idea de deixar un llegat, de contribuir a alguna cosa més gran que ells mateixos, ja sigui a través del desenvolupament dels membres dels seus equips, el treball significatiu, la mentoria, el voluntariat, o qualsevol altra activitat que tingui un impacte positiu i durador en altres i en la comunitat.

Un cop més, apareix aquí el benefici d’incloure’s a si mateix, convertint-se en un humà sostenible, ja que això ens permet de manera eficient contribuir també a la sostenibilitat de les nostres organitzacions i de la societat en general (recordeu aquí l’analogia compartida més amunt sobre les ones concèntriques que van de dins cap a fora).

Finalment, ja que he parlat de la sostenibilitat humana dels meus clients, et convido ara a reflexionar sobre la teva pròpia, amb algunes preguntes per a la reflexió així com amb alguns petits i valuosos exercicis:

• Què estàs fent actualment que contribueix a la teva sostenibilitat humana? Pensa en els teus hàbits diaris, les teves rutines i les decisions que prens. Estàs, per exemple, prioritzant el teu benestar físic i emocional?
• Què hauries de deixar de fer per preservar la teva energia i benestar? Identifica aquelles activitats o comportaments que t’estan esgotant i que no són essencials. Com pots reduir o eliminar aquestes fonts d’estrès?
• Quins canvis podries fer per millorar la teva sostenibilitat humana? Considera ajustos en els teus hàbits, el teu enfocament en la feina, o fins i tot en com et relaciones amb els altres. Com podries integrar millor el teu benestar en totes les àrees de la teva vida?
• Quant de temps estàs prenent per reflexionar sobre les teves pròpies necessitats i prioritats? Com t’inclous a tu mateix en l’equació de la cura i l’atenció que ofereixes als altres?
• Com podries començar a aplicar un enfocament més sostenible en la teva vida diària? Pensa en petits canvis que podrien tenir un gran impacte en el teu benestar general i en la teva capacitat per contribuir a llarg termini. Quines accions concretes pots prendre avui mateix per començar a construir una vida més sostenible?

#SostenibilitatHumana #EquilibriLaboral #BenestarPersonal #SalutMental #LideratgeConscient #CuraPersonal #PrevencióDelBurnout #VidaEquilibrada #DesenvolupamentSostenible #TreballSaludable #Inclusió #PrincipisSistèmics #Coaching #CoachingSistèmic